La vista des de la finestra de l'apartament de Brooklyn.
18/5/13
Una habitació amb vistes
La vista des de la finestra de l'hotel de Manhattan.
La vista des de la finestra de l'apartament de Brooklyn.
La vista des de la finestra de l'apartament de Brooklyn.
15/5/13
Contrastat
Tinc la sensació que Nova York la defineix més el contrast que cap altre valor fotogràfic, com la intensitat, el color o la brillantor. El contrast entre taxis grocs i limusines negres, entre porters i executius, entre les parisines de la stylish del carrer 73 amb Madison i els talonarros de quatre pisos de la hipster de Prince street, entre les façanes endreçades de Brooklyn Heights i el canal d'aigua podrida del carrer Carroll, no gaires illes més avall. I, sobretot, el contrast entre les espectatives de tanta gent que arriba a la big apple somiant futur i els rostres deshabitats del metro, que semblen haver estat demolits per algun huracà sandy molt més potent i pertorbadorament més proper, amb seu a Park avenue o Wall street.
Però deixa'm tornar al meu rol de turista despreocupada i alegroia.
Avui hem visitat el Whitney museum que, comparat amb el MOMA, és menys magatzem d'art i més galeria. Hem pogut gaudir d'alguns quadres de Hopper, O'Keeffe i Calder i d'algunes fotos de Barbara Kruger i Cindy Sherman. Vull aclarir el meu punt de vista amb els museus: donat que no m'agraden els llocs atiborrats de gent i d'obres mestres, la primera cosa per claustrofòbia i la segona per l'efecte borratxera de les grans pinacoteques, prefereixo una bona exposició monogràfica en una petita galeria on, a més, sempre descobreixo alguna cosa. Avui he descobert Oscar Bluemner.
Abans d'ahir vam entrar en un altre museu, perquè passàvem aprop i feia molt vent. En realitat, jo el tenia a la llista, no com a prioritat, però admeto que va ser una sort que fes aquella ventada mentre passejàvem per Wall street. El National Museum of the American Indian ens va aclarir moltes coses sobre el passat d'aquest país i ens va permetre passar uns comfortables quaranta minuts escarxofats en un sofà, escoltant música dels descendents dels cheyenne, navajo, apatxe, dakota, etc.
Si alguna cosa és certa sobre Nova York, és el contrast. Contrastos de grups ètnics i culturals diversos: a NY hi ha molts jueus. Ja ho sabies, oi?, que alguns d'ells són hassídics i porten tirabuixons a les patilles... però això no ho sabies.
I per acabar el dia, contrastos de llum a l'Empire State:
Però deixa'm tornar al meu rol de turista despreocupada i alegroia.
Avui hem visitat el Whitney museum que, comparat amb el MOMA, és menys magatzem d'art i més galeria. Hem pogut gaudir d'alguns quadres de Hopper, O'Keeffe i Calder i d'algunes fotos de Barbara Kruger i Cindy Sherman. Vull aclarir el meu punt de vista amb els museus: donat que no m'agraden els llocs atiborrats de gent i d'obres mestres, la primera cosa per claustrofòbia i la segona per l'efecte borratxera de les grans pinacoteques, prefereixo una bona exposició monogràfica en una petita galeria on, a més, sempre descobreixo alguna cosa. Avui he descobert Oscar Bluemner.
Abans d'ahir vam entrar en un altre museu, perquè passàvem aprop i feia molt vent. En realitat, jo el tenia a la llista, no com a prioritat, però admeto que va ser una sort que fes aquella ventada mentre passejàvem per Wall street. El National Museum of the American Indian ens va aclarir moltes coses sobre el passat d'aquest país i ens va permetre passar uns comfortables quaranta minuts escarxofats en un sofà, escoltant música dels descendents dels cheyenne, navajo, apatxe, dakota, etc.
Si alguna cosa és certa sobre Nova York, és el contrast. Contrastos de grups ètnics i culturals diversos: a NY hi ha molts jueus. Ja ho sabies, oi?, que alguns d'ells són hassídics i porten tirabuixons a les patilles... però això no ho sabies.
12/5/13
Moments fins ara
La idea inicial, poc realista, era fer un post cada dia, penjar-hi dues fotos, quatre notes. Ja porto força retard i em sap greu deixar enrere tantes fotos i notes. Aquest post serà un medley (pupurri) de moments significatius.
I ens tornem badocs a qualsevol hora, amb tot tipus de llum i d'ombra, en aquest racó de món, els Brooklyn Heights. Demà creuarem el pont i entrarem de nou a la jungla de vidre i acer.
No passem gana.
Portem un bon quilometratge visual.
Busquem tots els angles des d'on admirar l'EEB. De dia.
I de nit.
De vegades, som els únics turistes.
Xalem amb els detalls més tontos, a Lexington avenue...
... o a Times Square.
I ens tornem badocs a qualsevol hora, amb tot tipus de llum i d'ombra, en aquest racó de món, els Brooklyn Heights. Demà creuarem el pont i entrarem de nou a la jungla de vidre i acer.
Cobble Hill
Ahir al matí vam fer maletes, vam mirar amunt per dir adéu a l'Empire State i vam triar l'opció barata, metro, per fer cap al 180 d'Atlantic Avenue, Cobble Hill, Brooklyn. El metro neoyorquí és, sens dubte i com a mínim, entretingut. Cal saber a quina boca has d'entrar, quina línia has d'agafar i on t'has de col.locar per baixar a la parada adequada i no pas a Brownsville, on t'entrarien ganes d'apretar a córrer. I tot això sense quedar-te arraconada entre un raper vingut a menys i un sij.
Hem arribat al lloc previst, a l'hora pactada. El 180 és al costat d'un punt de trobada del món musulmà del carrer: hi ha una cafeteria àrab, una barberia àrab oberta les 24 hores i dues dones tapades amb el niqab assegudes al portal.
Pugem dos trams d'escala amb solera, arrossegant unes maletes que ja pesen més que fa dotze dies. La solera ve de la moqueta, que no ha vist la llum des de 1908.
La Pamela ens obre amb un somriure encantador del Middle West. Deu tenir alguna edat compresa entre els 49 i els 60 (per a 49, una mica passada, per a 60, stupenda). Ens acomoda eficaçment i no triga gens a parlar-nos del seu "boyfriend", que aviat descobrirem que té entre 10 i 20 anys menys, i que segons el Xavi, està amb ella pel pis i pel piano (jo tinc una versió més clement i romàntica de l'assumpte).
El fet és que la nova ubicació ens ha enamorat. Efectivament, Brooklyn és tota una altra cosa. Més relaxat, menys stylish, molt més arborescent i des d'aquí veus Manhattan, cosa que no pots fer des de Manhattan.
Hem arribat al lloc previst, a l'hora pactada. El 180 és al costat d'un punt de trobada del món musulmà del carrer: hi ha una cafeteria àrab, una barberia àrab oberta les 24 hores i dues dones tapades amb el niqab assegudes al portal.
Pugem dos trams d'escala amb solera, arrossegant unes maletes que ja pesen més que fa dotze dies. La solera ve de la moqueta, que no ha vist la llum des de 1908.
La Pamela ens obre amb un somriure encantador del Middle West. Deu tenir alguna edat compresa entre els 49 i els 60 (per a 49, una mica passada, per a 60, stupenda). Ens acomoda eficaçment i no triga gens a parlar-nos del seu "boyfriend", que aviat descobrirem que té entre 10 i 20 anys menys, i que segons el Xavi, està amb ella pel pis i pel piano (jo tinc una versió més clement i romàntica de l'assumpte).
El fet és que la nova ubicació ens ha enamorat. Efectivament, Brooklyn és tota una altra cosa. Més relaxat, menys stylish, molt més arborescent i des d'aquí veus Manhattan, cosa que no pots fer des de Manhattan.
9/5/13
Two hours later
Estreno el teclat de l'iPad, petitó, però maton (i amb accents¡). Ara només em falta aprendre'm les noves tecles (tot és on no ha de ser).
La visita a la Public Library ha estat sensacional i hem pogut gaudir d'una col.lecció privada de gravats de Mary Cassatt. Jo no volia, però el XS, sempre savi, m'ha convençut de fer una mitja becaina abans de tornar a conquerir els carrers del west village passant abans per la zona cool de Chelsea. Encara no són les quatre i ja ens apreta la gana (hem dinat d'hora i light). Se'ns presenten diverses opcions i cap d'elles dietètica. Un berenar complert com el d'Alice tea cup:
pot semblar excessiu, però l'energia que demanden els carrers de la ciutat ho fa necessari.
Això sí, no esperis una cosa barata. Un berenar complert no baixarà de 20 dòlars per cap.
La visita a la Public Library ha estat sensacional i hem pogut gaudir d'una col.lecció privada de gravats de Mary Cassatt. Jo no volia, però el XS, sempre savi, m'ha convençut de fer una mitja becaina abans de tornar a conquerir els carrers del west village passant abans per la zona cool de Chelsea. Encara no són les quatre i ja ens apreta la gana (hem dinat d'hora i light). Se'ns presenten diverses opcions i cap d'elles dietètica. Un berenar complert com el d'Alice tea cup:
pot semblar excessiu, però l'energia que demanden els carrers de la ciutat ho fa necessari.
Això sí, no esperis una cosa barata. Un berenar complert no baixarà de 20 dòlars per cap.
Una setmana a NY
Sembla que el blog podra prosperar: ahir vam comprar un teclat per a l'iPad, configurat per escriure amb accents, ces trencades i tota la pesca.
Ara escric des de la NY Public Library, un edifici emblematic al costat de Bryant Park. Acabem de fer-nos una foto amb Winnie the Pooh, el peluix original de l-obra d'A.A Milne, a la seccio infantil. Mentre el Xavi torna a l'hotel a deixar llibres i canviar-se les sabates, aprofito per fer unes notes (sense accents) per a la gent del Valles i rodalies.
Fa una setmana justa que vam aterrar al JFK, els dies han passat volant i alhora amb intensitat. Els "escaners" visuals van que volen, portem mes de mil fotos, mes de mil moments fixats. Quina sort, penso, que encara tinguem dues setmanes per endavant. Sols aixi controlo l'ansia de fer mes coses per segon.
Fa un dia gris, ha plogut. Hem dinat sopa de pollastre i un d'aquests sanvitxos de tres pisos, en la linia del skyline neoyorqui. Quan el Xavier torni, recorrerem els passadissos d'aquesta institucio (tambe en perill per les retallades) per visitar l'exhibicio de Mary Cassat. Despres anirem a Books of Wonder i, si no ens cau a sobre el segon diluvi universal, tornarem al Village a sopar i fer un d'aquests coctels extraordinaris.
El proper post sera amb accents i fotos, right?
I love this city
Ara escric des de la NY Public Library, un edifici emblematic al costat de Bryant Park. Acabem de fer-nos una foto amb Winnie the Pooh, el peluix original de l-obra d'A.A Milne, a la seccio infantil. Mentre el Xavi torna a l'hotel a deixar llibres i canviar-se les sabates, aprofito per fer unes notes (sense accents) per a la gent del Valles i rodalies.
Fa una setmana justa que vam aterrar al JFK, els dies han passat volant i alhora amb intensitat. Els "escaners" visuals van que volen, portem mes de mil fotos, mes de mil moments fixats. Quina sort, penso, que encara tinguem dues setmanes per endavant. Sols aixi controlo l'ansia de fer mes coses per segon.
Fa un dia gris, ha plogut. Hem dinat sopa de pollastre i un d'aquests sanvitxos de tres pisos, en la linia del skyline neoyorqui. Quan el Xavier torni, recorrerem els passadissos d'aquesta institucio (tambe en perill per les retallades) per visitar l'exhibicio de Mary Cassat. Despres anirem a Books of Wonder i, si no ens cau a sobre el segon diluvi universal, tornarem al Village a sopar i fer un d'aquests coctels extraordinaris.
El proper post sera amb accents i fotos, right?
I love this city
5/5/13
A la tornada
Vam decidir no endur-nos el portatil. Tampoc vam agafar el cable usb per descarregar les fotos de la camera. Finalment, els teclats nordamericans no tenen accents i no estic per dedicar temps a buscar la forma d'incloure'ls, aixi que fare el blog a posteriori... oooohhh!!!
De moment puc dir aque aquesta ciutat m'ha provocat una catarsi. Pensava que se'm menjaria viva i de moment, l'estic paint prou be. Ja porto uns quants quilometres a les soles de les meves magiques ECCO SHOES. El Xavi ha estat victima de jetlag + caminades extremes + dieta western extrema + cansament acumulat previament. D'aqui unes horetes estara millor i enfilarem la Cinquena Avinguda, la part que ens falta per veure i anirem a pasturar de nou al Central Park, que te racons d'ensomni.
Canalla, guys, beloved family and friends, fins d'aqui unes setmanes.
Enjoy!!
De moment puc dir aque aquesta ciutat m'ha provocat una catarsi. Pensava que se'm menjaria viva i de moment, l'estic paint prou be. Ja porto uns quants quilometres a les soles de les meves magiques ECCO SHOES. El Xavi ha estat victima de jetlag + caminades extremes + dieta western extrema + cansament acumulat previament. D'aqui unes horetes estara millor i enfilarem la Cinquena Avinguda, la part que ens falta per veure i anirem a pasturar de nou al Central Park, que te racons d'ensomni.
Canalla, guys, beloved family and friends, fins d'aqui unes setmanes.
Enjoy!!
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)