15/5/13

Contrastat

Tinc la sensació que Nova York la defineix més el contrast que cap altre valor fotogràfic, com la intensitat, el color o la brillantor. El contrast entre taxis grocs i limusines negres, entre porters i executius, entre les parisines de la stylish del carrer 73 amb Madison i els talonarros de quatre pisos de la hipster de Prince street, entre les façanes endreçades de Brooklyn Heights i el canal d'aigua podrida del carrer Carroll, no gaires illes més avall. I, sobretot, el contrast entre les espectatives de tanta gent que arriba a la big apple somiant futur i els rostres deshabitats del metro, que semblen haver estat demolits per algun huracà sandy molt més potent i pertorbadorament més proper, amb seu a Park avenue o Wall street. 

Però deixa'm tornar al meu rol de turista despreocupada i alegroia. 



Avui hem visitat el Whitney museum que, comparat amb el MOMA, és menys magatzem d'art i més galeria. Hem pogut gaudir d'alguns quadres de Hopper, O'Keeffe i Calder i d'algunes fotos de Barbara Kruger i Cindy Sherman. Vull aclarir el meu punt de vista amb els museus: donat que no m'agraden els llocs atiborrats de gent i d'obres mestres, la primera cosa per claustrofòbia i la segona per l'efecte borratxera de les grans pinacoteques, prefereixo una bona exposició monogràfica en una petita galeria on, a més, sempre descobreixo alguna cosa. Avui he descobert Oscar Bluemner.

Abans d'ahir vam entrar en un altre museu, perquè passàvem aprop i feia molt vent. En realitat, jo el tenia a la llista, no com a prioritat, però admeto que va ser una sort que fes aquella ventada mentre passejàvem per Wall street. El National Museum of the American Indian ens va aclarir moltes coses sobre el passat d'aquest país i ens va permetre passar uns comfortables quaranta minuts escarxofats en un sofà, escoltant música dels descendents dels cheyenne, navajo, apatxe, dakota, etc.

Si alguna cosa és certa sobre Nova York, és el contrast. Contrastos de grups ètnics i culturals diversos: a NY hi ha molts jueus. Ja ho sabies, oi?, que alguns d'ells són hassídics i porten tirabuixons a les patilles... però això no ho sabies.

I per acabar el dia, contrastos de llum a l'Empire State:


2 comentaris :

  1. Completament d'acord, Txell! Jo no ho hauria dit millor :)
    Que ho acabeu de disfrutar molt.
    Petonets!
    Eugènia

    ResponElimina
  2. Hi guy,
    El Xavi em fa veure que el post acaba precipitadament, cosa que demostra la intensitat amb què vivim el dia a dia i la poc enérgia que em queda per la nit.

    That's awesome!

    ResponElimina